Les xarxes, imprescindibles?

 

 

 

 

 

Diu Manuel Castells: a  L’era de la Informació:

 

“Degut a la convergència de l'evolució històrica i el canvi tecnològic, hem entrat en un

model purament cultural d'interacció i organització socials. Per això, la informació és

l'ingredient clau de la nostra organització social, i els fluxos de missatges i imatges

d'unes xarxes a unes altres constitueixen la fibra bàsica de la nostra estructura social”.

Manuel Castells fa referència amb aquestes paraules a la importància de l’intercanvi de missatges o fotos a les xarxes socials que ha arribat a un punt on ens és pràcticament impossible viure sense el twitter o el facebook. Són les nostres finestres al món exterior, tots els amics, els esdeveniments, les notícies que ens interessen són allà i són tot allò que conforma la nostra realitat.

Només cal recordar els dies que la xarxa de Facebook cau i com immediatament entra el pànic a la xarxa que ho pot recollir. Un dels cops que va caure Facebook, milers de persones van córrer a donar-se d’alta a altres xarxes socials que funcionessin. Era com si no tinguéssim Facebook ens faltava l’aire que respirem. I potser em direu exagerat. Però potser és així. No sabem què fer, ni què pensar, ni què mirar quan no podem accedir a la xarxa corresponent.

I és que formen part de les nostres vides i a hores d'ara ja són imprescindibles.